Oriol Cardona |
Que en devem de ser, de bons, de persistents, de resilients... els catalans, que contra tot i contra tothom, contra vents, tempestes, trens, carreteres, infrafinançament... continuem gaudint de l’excel·lència dels nostres compatriotes. Metges, científics, actors, escriptors, activistes... avui ens enorgullim del banyolí Oriol Cardona (1994), campió olímpic d’esquí de muntanya amb gran autoritat. D’ell i dels que el van precedir quan ni sospitaven que la modalitat podria ser olímpica. Com el seu pare Joan, pioner de l’esquí de muntanya. Com el seu germà Nil, o Marc Pinsach, o Kílian Jornet, que ha acabat sent partícip directe de l’èxit d’Oriol Cardona.
Però l’exemplaritat no serveix de res quan hi entren en joc l’enveja o la ràbia. Els catalans continuem generant anticossos en diverses esferes de l’Estat espanyol. Oriol Cardona ha estat portada a televisions i mitjans escrits pels colors de la seva (obligada) vestimenta. Però si no hi ha un gir copernicà, quan la ressaca mediàtica s’acabi, al campió olímpic (i mundial i europeu) li esperen novament mesos de semianonimat –que potser ja li va bé–, afortunadament amb la subsistència garantida pels seus èxits i les ajudes que se’n deriven. És clar, la seva claca a Bormio exhibia senyeres i estelades, i això de mezclar la política con el deporte no es pot perdonar.
Tinc curiositat per saber de qui va partir la instrucció de fer requisar les banderes –del COI... o potser d’algun membre del Comitè Olímpic Espanyol?– i el govern encara n’hauria de tenir més, sobretot pel fet que el conseller d’Esports, Berni Álvarez, hi era present. Ja tarden a fer públic que han protestat davant el COI per l’abús... (perquè ho deuen haver fet, oi?) I no em facin distincions entre senyeres i estelades. Escudar-se en el pretext que el COI no tolera simbologia i missatges polítics no s’aguanta per enlloc. Què és, si no política, vestir els esportistes amb la rojigualda, les barres i les estrelles o la tricolor?
Ja em sap greu haver-me desviat del tema però ja veus, Oriol, que ni els moments de glòria, ens deixen celebrar amb llibertat.