Plens i desafecció |
Quan vaig començar en aquesta feina tan nostrada, seguir els plens municipals era considerat una obligació ineludible, perquè resultava la manera més àgil i directa de conèixer de primera mà el que es coïa en els ajuntaments. Eren actes llarguíssims, que reclamaven presència física, d’una periodicitat entre mensual i bimensual, que no entenien d’horaris i que podien suposar jornades maratonianes de fins a cinc o sis hores de durada en els casos més extrems. També era habitual comptar amb la presència........