Trucades indesitjades |
La primera trucada que em decideixo a contestar és la que sona quan falten sis minuts per a les dotze del migdia. Pregunten pel contracte de la llum. Els responc en català. Pengen. Deu minuts després, truquen des d’un número amb el prefix de Saragossa. No hi conec ningú, o almenys no em ve al cap una sola persona que em pugui trucar des de terres manyes. Despenjo. Ara és una oferta per canviar de companyia de telèfon. Els explico que no faré cap tràmit per aquesta via perquè no em fio de ningú. Tallen sense ni tan sols acomiadar-se. Amb la trucada estranya que entra cap a dos quarts d’una no arribo a temps per descobrir qui hi havia a l’altra banda. La torno amb voluntat de descobrir-ho. És un número que només funciona en una direcció. Tan sols han passat disset minuts quan entra una altra trucada d’un número que no tinc guardat. Un contestador automàtic em pregunta si busco feina i ja no el deixo seguir, així que podria ser des d’una oferta per treballar de caixera en una cadena de supermercats a una proposta per cedir la veu i la imaginació a una línia eròtica. Després d’un descans d’uns trenta minuts, sona de nou el mòbil. Començo a sospitar que hi ha uns senyors, que m’imagino vestits de marró per anar en sintonia amb la merda de feina que maneguen, que avisen els promotors de les trucades brossa quan una persona en contesta tres de seguides. Aquesta telefonada la fa una senyora que sospito que té el cul plantat a l’altra punta del món i que pregunta pel contracte de llum d’un pis on fa anys que no visc. Quan arriben les deu de la nit, he rebut 27 trucades indesitjades. La darrera que contesto, quan falten set minuts per a les deu. Esgotada, ni tan sols esbrino qui hi ha al darrere. Simplement, els suplico que, almenys, tinguin el detall de deixar l’intent per a l’endemà, però amb la llum del dia.