Entre el rebuig i la compassió

Sovint, al metro, és inevitable fer aterrar l’orella en converses alienes, sobretot si el soporífer viatge va de punta a punta de la línia i si els companys de vagó criden com si estiguessin separats per una muntanya. Hi ha ocasions en què no val la pena mantenir l’atenció al diàleg aliè i és millor sortir a caçar altres oportunitats, i n’hi ha d’altres que, malgrat que aquell dia només vols concentrar-te en el mòbil, en un llibre o en els teus pensaments........

© El Punt Avui