El padró, un dret de tothom

La Isabel és colombiana i un bon dia va travessar l’Atlàntic i va desembarcar a Catalunya amb una maleta plena d’esperança. De seguida va comprovar que a la vida somiada s’arriba, si és que s’hi acaba arribant, a través d’un camí d’obstacles que té un principi però mai un final. Li van explicar que el primer que havia de fer era empadronar-se al municipi que havia triat per viure, un tràmit imprescindible si no volia trobar-se totes les portes tancades. I........

© El Punt Avui