El meu fill era tan petit que ni tan sols arribava a tocar amb les mans els fogons de la cuina. Era difícil pensar, doncs, que aquella superfície abrasadora pogués ser un perill per a ell. Un migdia, potser mentre jo recollia roba estesa, o feia un llit, o simplement em prenia deu segons per agafar aire, ell va tenir la brillant idea d’obrir completament la porta del forn i pujar-hi a sobre per intentar agafar el que en aquell moment es fregia a la paella. Per sort, vaig poder........

© El Punt Avui