Tensió en el món de l’educació |
Aquesta setmana estem assistint a una nova tongada de vagues en escoles i instituts, repartides per comarques, que ha de culminar demà amb una crida a l’aturada a tot Catalunya. Aquest nou cicle, a diferència del que es va viure el 2022, destaca per la manca d’unió sindical. La negociació de l’increment salarial i millores educatives va començar amb una unitat entre els diferents sindicats que aviat es va trencar. I la tensió està sent palpable a diferents nivells. Delegats de CCOO i UGT, els sindicats que van signar en solitari l’acord amb el Departament d’Educació –la seva representativitat és del 23%, pel que fa al nombre de delegats entre el professorat, tot i que major si es té en compte el personal d’atenció educativa–, denuncien que estan sent insultats i pressionats en escoles i instituts. La secretària general de CCOO ha acusat la Ustec, el sindicat majoritari, de tenir una estratègia “de la queixa per la queixa”. I mentrestant, el Departament d’Educació es nega a reobrir la negociació amb els sindicats docents, només els convida a sumar-se al pacte ja signat. Els opositors consideren que la inversió global és insuficient, i pel que fa a l’increment salarial, Educació assegura que posarà els docents catalans entre els millors pagats de l’Estat el 2029 –ara són a la cua–, però hi ha una trampa: serà així si es congela el sou a la resta, cosa que no sembla que hagi de passar. I quin és el resultat? Que els que han d’educar els nostres fills i filles estan tallant carreteres i la conflictivitat amenaça de fer-se més gran. Totes les parts haurien de seure de nou a la mesa de negociació.