La interacció de l’art |
Dimecres passat, l’escultor Lorenzo Quinn va instal·lar una obra seva en una rotonda al centre de Castelldefels. Es tracta de dues mans blanques de gran mida que sostenen, com si l’abracessin, una olivera. L’escultura està batejada com Give/Dar, i vol simbolitzar l’acte de donar com a mostra de solidaritat i amor. No és pas l’única escultura de Quinn d’aquest tipus. Al districte financer de Dubai en té instal·lada una de similar, feta en bronze. A Castelldefels és molt popular l’obra de l’escultor al passeig marítim on dues mans s’entrellacen com a representació del donar i rebre. Doncs bé, la mateixa nit de dimecres la nova escultura va aparèixer pintada de vermell i amb una inscripció que deia “fin”. Les xarxes socials del municipi ràpidament es van omplir de comentaris indignats que lamentaven el vandalisme de l’acció. Però entremig es van colar uns pocs comentaris que em van semblar interessants, de persones que analitzaven el possible missatge que volien transmetre les taques vermelles. Una expressió de dolor pels arbres talats en nom del progrés urbanístic, en una velada crítica a la construcció de pisos prevista entre Gavà i Castelldefels? Una denúncia a l’espoli de terres, amb una al·lusió probable a l’actuació de militars i colons israelians a Palestina? Una crítica a la desaparició de boscos per instal·lar parcs eòlics i solars? En tot cas, aquesta acció ha generat un interessant debat de com l’art al carrer pot no ser immutable, de com interacciona amb l’entorn i de com la intenció primera de l’artista pot esdevenir una altra cosa quan la gent se l’apropia, amb legitimitat o sense.