Administració edatista |
L’edatisme, la discriminació per edat que afecta especialment la gent gran –i els joves, en menor mesura–, és una realitat a casa nostra, segons els barems de l’Organització Mundial de la Salut, que recull l’informe recentment publicat per la fundació Help Age International España. S’hi estudia aquest tipus de discriminació des de tres punts de vista: l’autoinfligida, la que pateixen d’altres persones i la rebuda de l’administració. I on troba la gent gran més edatisme? En l’administració. Com en qualsevol franja d’edat, el col·lectiu de gent gran és divers, però a partir d’una certa edat es fica tothom al mateix sac. A partir dels 70 anys no poden donar sang. A partir dels 69 les dones ja no participen en el cribratge de mamografies. Ja no cal renovar-se el DNI a partir dels 70 anys. Però sí que s’ha de renovar el carnet de conduir amb més freqüència a partir d’aquesta edat. I no diguem la barrera en què s’ha convertit per a molts el fer gestions al banc o tràmits amb les administracions. La principal queixa és que falten polítiques públiques que responguin a les necessitats de les persones grans, relatives sobretot a l’habitatge, els serveis socials i l’atenció sanitària. I també lamenten la imatge estereotipada que els mitjans de comunicació presenten d’aquest col·lectiu com a persones fràgils i dependents. Les institucions farien bé de prendre nota d’aquesta realitat, perquè la discriminació per edat és totalment injusta i té efectes nocius: l’estudi alerta que les persones que la pateixen presenten pitjor salut física i psicològica, i més soledat.