Recordo el meu pare com un home de conviccions profundes. Treballador incansable, catalanista granític, va viure la dictadura amb el convenciment absolut de qui sap que la llengua i la cultura eren l’últim reducte de llibertat davant l’etnocidi sistemàtic que es va voler imposar al nostre poble.

Entre els records que guardo amb més estima hi ha aquell dia de setembre del 1976, quan a casa nostra va arribar el primer exemplar de l’Avui. No era un diari qualsevol: era el primer diari en català sense censura després de la llarga nit franquista, el símbol tangible d’un país que començava a respirar de nou després d’una de les grans epopeies de la resistència catalana de l’interior.

Com un dels gairebé 34.000 comptepartícips que van aportar el capital inicial per fer possible aquell miracle col·lectiu, el pare s’hi va implicar a fons. Recordo com ens explicava que l’Avui no naixia de cap gran empresa ni de cap poder........

© El Punt Avui