Sí que és política |
És inevitable veure les imatges del papa Lleó XIV responent a les preguntes dels periodistes a l’avió durant el viatge a Algèria i no recordar les que protagonitzava Francesc amb el seu tarannà agut i simpàtic amb què es posava tothom, creients i no creients, a la butxaca. Amb el nou pontífex, han canviat les formes, però el fons es manté intacte. A menys d’un mes de complir el primer any de mandat, el líder espiritual de la comunitat catòlica ha guanyat en confiança, se’l veu desimbolt i cada cop més segur de l’autoritat que ostenta per reivindicar aquí i allà que cessin les batalles i una major justícia social. Fins al punt que s’ha convertit en una veu que fa de contrapoder mundial del boig narcisista de Trump. De nord-americà a nord-americà. Amb serenitat fa front a les crítiques que dia sí dia també li llança el líder dels EUA. En l’última ofensiva contra Prevost amb relació al conflicte a l’Iran, el que es creu el nou messies amb facultats curatives intenta desautoritzar el papa dient que és dèbil amb el crim, nefast en política exterior i complaent amb l’esquerra radical. Lleó XIV li respon que no li té por i que seguirà parlant en veu alta contra les guerres. I afirma que no fa política. Aquí discrepo. Sí que en fa i sens dubte és d’esquerres.