A batzegades |
L’alegria de tenir entre els dits un abonament per fer deu viatges gratuïts amb la Renfe s’esvaeix en un tres i no res. Dissabte al matí, a l’estació de Girona, puges a la via amb l’ànim preparat perquè el tren de l’R11, un mitjana distància que ve de Figueres i va cap a Barcelona, arribi amb retard. És el mínim esperable. I així és, però dius “va, és festa, no hi ha pressa”. Però quan tens la màquina davant teu, veus que farà curt: té pocs vagons (on són la resta?), i de passatgers en canvi n’hi ha molts. Efectivament, bona part dels usuaris quedem dempeus, com anxoves i amb una calor de por. Passen uns 25 minuts fins que arrenca. Cap informació per megafonia. Això sí, per Twitter arriba una resposta: hi ha hagut una incidència a la infraestructura entre Caldes i Girona ja resolta i la marxa es reprendrà en breu. Costa gaire informar d’això tots els usuaris? No s’entén. A la tornada, anem puntualíssims però l’anxovament es repeteix. I, oh, miracle!, durant el trajecte una veu ens avisa que, a l’alçada de la Llagosta, es reduirà la velocitat. És un únic missatge i en castellà. Perquè que ho comuniquin directament en català i també en anglès és demanar massa? Conclusió: Rodalies funciona a batzegades i els bitllets són números de loteria.