Corria l’any 1924 quan es va fundar la Compañía Telefónica Nacional de España, la CTNE, i, lentament, la implementació de l’estructura necessària per facilitar la comunicació telefònica es va començar a expandir pel nostre territori. Tot i això, en aquella època, disposar d’un aparell telefònic al domicili es considerava un luxe, absolutament inabastable per a la majoria de famílies de classe mitjana. Hem d’esperar fins als anys seixanta i setanta del segle passat per assistir a la popularització i a l’arribada del servei telefònic a les cases espanyoles.

Ha plogut molt des d’aquell model de telèfon grisós anomenat Heraldo, o el Góndola, d’un vermellós atrevit, que decoraven algun prestatge de casa nostra. Marcar el número amb la rodeta era tot un ritual, llavors. Mai no sabies si ho havies fet bé fins que algú et responia des de l’altra banda de la línia. Era un aparell lloat, llavors, el telèfon. Generalment, a part d’aquests errors involuntaris, coneixies el teu interlocutor i les trucades tranquil·litzaven pares, estimulaven noviets...

El model Teide va aportar el........

© El Punt Avui