Jacques Delors, un catòlic de “fervor discret”, titulava el diari francès La Croix el dia de la seva mort, a 98 anys. El polític parisenc va ser sindicalista abans d’arribar a president de la Comissió Europea. Entremig va ser conseller del govern, ministre d’Economia i Finances i els qui el van tractar en recorden l’exigència vers ell mateix i cap als altres, fruit del sentit que volia donar a l’acció política. La font de la praxi d’aquest hàbil líder francès era el manament de l’amor cristià. Ho va aprendre a la JOC (Joventut Obrera Cristiana), moviment fundat per Joseph Cardijn, que indignat per les condicions en què vivien els treballadors va crear una estructura per defensar-los i perquè l’Església hi fos present. I, sobretot, perquè fossin els mateixos obrers els agents del canvi i els qui parlessin a altres companys amb un sistema horitzontal de compartir militància. Delors provenia d’una família humil de París. Va aconseguir ser banquer i alcalde, i encapçalar el projecte europeu arribant a firmar el Tractat per la Unió Europa o el Tractat de Maastrich. La seva firma ens ha dut on som. Sense Delors, pare real europeu, la unió no seria una aliança sòlida que és ara.
El ritme de les majorets, que als anys setanta eren molt famoses i........