L’esquadró de protecció |
Com que fins i tot les atrocitats comeses recentment per les forces de seguretat iranianes contra la població civil –amb 32.000 morts pel cap baix segons diverses organitzacions de drets humans (alguns d’ells executats amb un tret a la nuca després de ser arrossegats des dels hospitals)– no han donat peu ni a una sola manifestació a Catalunya (per què deu ser?), potser no estaria de més fer un cop d’ull a les forces en qüestió. Es tracta de l’Exèrcit dels Guàrdies de la Revolució Islàmica (EGRI), fundat el 1979 per protegir el nou règim de l’aiatol·là Khomeini i que s’ha convertit, amb el pas dels anys, en una mena de màfia oficial que controla sectors importants de l’economia iraniana (molt malmesa) i exerceix un control ferri sobre la població. Entre altres coses, des dels anys noranta fa servir l’abús sexual com a eina de repressió. Segons Iran Briefing, una ONG exiliada, aquest cos ha violat molts presos polítics mascles com també les seves esposes lliures de càrrecs, per treure confessions. Segons HRW, la detenció, tortura i violació de joves (a qui se’ls nega atenció mèdica posterior) és una altra especialitat de l’EGRI: tot plegat, perquè aquests adolescents diguin les localitzacions d’aquells membres de les seves famílies sospitosos d’estar en contra del règim. Per tant, no sorprèn que molts iranians vulguin que el règim s’acabi d’una vegada, però, tal com em va explicar un contacte iranià fa poc, no tots ho volen de la mateixa manera: n’hi ha –que es fan dir perses– que volen que torni el xa; n’hi ha que volen que siguin els iranians, només –malgrat les matances recents–, els que acabin amb el règim, i n’hi ha que volen que s’acabi encara que sigui amb l’ajut dels Estats Units i Israel. Resumint: molts iranians –segurament una majoria– es troben, amb matisos diferents, entre l’espasa dels atacs forasters i la paret d’una teocràcia tan cruel com implacable.