Temps era temps... |
Hi va haver una periodista, traductora i escriptora alemanya, d’origen jueu, que creia en el poder de la literatura per canviar el món. Es deia Jella Lepman i, si cada 2 d’abril se celebra el Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, és gràcies a ella perquè coincideix amb el dia que va néixer Hans Christian Andersen, a qui admirava. Però el 1949 Lepman va fundar a Múnic la Biblioteca Internacional per a la Joventut, la més gran del món d’aquest gènere. I ho va fer perquè estava convençuda que la literatura es podia fer servir com una eina per aconseguir la pau. Ella, que ja el 1927 havia començat a escriure literatura infantil, havia vist la brillantor dels ulls de la mainada quan en llegir un conte se’ls obria la perspectiva de nous mons, d’aprendre, de conèixer i d’imaginar. Un cop acabada la Segona Guerra Mundial, Lepman tenia un objectiu: reeducar els joves alemanys de la postguerra. I els llibres van ser els seus aliats. Va veure que, si no es donaven als nens i joves les eines per poder sortir de la foscor en la qual havien viscut, que si no els dotava d’instruments per navegar per un món desnordat on només hi havia hagut mort i destrucció, seria molt difícil dibuixar un futur esperançador. Lepman trobava que la mainada no tenia cap culpa de la guerra i creia que els llibres haurien de ser els missatgers de la pau. Que els llibres haurien d’atresorar aquest i els altres aliments per a l’esperit. I amb aquest objectiu va aconseguir organitzar a Múnic la primera exposició internacional de llibres infantils. La repercussió va ser enorme i a partir del seu exemple es va decidir focalitzar la mirada cap a la cultura, en general, i la literatura infantil i juvenil, en particular, com a instrument per sembrar la pau al món. Fer arribar els llibres als nens i nenes d’arreu per fomentar la curiositat, el coneixement i l’entesa entre cultures. I combatre la ignorància, que era i és el que aprofiten els règims totalitaris per imposar el seu relat.