Any 2008. Esquerra Republicana va celebrar un congrés al Fòrum de Barcelona en un context de gran divisió interna. Hi havia quatre corrents –el de Joan Puigcercós, el de Josep-Lluís Carod-Rovira, el de Joan Carretero i el d’Uriel Bertran–. I, malgrat totes les batalles públiques, la nova executiva d’ERC es va formar exclusivament amb membres que provenien del corrent de Joan Puigcercós.
Tot i així, el preu que va pagar la formació va ser car: van passar de vint-i-un a deu diputats al Parlament de Catalunya. Uns resultats nefastos que no van ser fàcils de revertir. I entre les persones que van donar suport en aquell congrés a Puigcercós hi havia el recent expresident de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès. De fet, en el llibre Pere Aragonès, l’independentisme pragmàtic (2020) recollia aquestes declaracions seves en referència a aquest moment convuls: “En aquell congrés ens vam esbudellar en públic. Quan estàs en ple debat intern penses: «Hi haurà un cost, però el guany ho compensarà». Però allò va certificar la divisió interna i, després,........