De les comparacions i metàfores que es fan entre el Barça i Catalunya, la que més fortuna ha fet és la de l’“exèrcit desarmat” del país, per raons òbvies: els catalans no tenim un estat i encara menys una armada pròpia o una selecció de futbol. Qualsevol rua, doncs, és com la del retorn dels soldats després d’una victòria en el camp de batalla. Centenars de milers de persones als carrers victorejant els seus ídols una vegada més. No es va derrotar aquesta vegada un enemic qualsevol. Fa dues temporades el Barça semblava abocat, com els espartans abans de la batalla de les Termòpiles, a una derrota absoluta contra el temible Xerxes I, amb mercenaris com Mbappé, Vinícius i Bellingham temuts arreu. Ja sabem qui va ser llavors el nostre Leònides. Ahir, als carrers, la gent no parava de dir el seu nom, “Hansi, Hansi, Hansi!”. Tothom vol........

© El Punt Avui