Kitchen i mascaretes |
És difícil creure en casualitats. El calendari fa coincidir judicis de corrupció que afecten el PSOE i el PP. Hem vist circular testimonis d’una banda conservadora i de l’altra progressista que fins fa poc tenien càrrecs de responsabilitat. Els de la Kitchen (“cuina”, en anglès) jutgen una operació del Ministeri de l’Interior de Jorge Fernández Díaz per sostreure informació mitjançant el comissari Villarejo –a l’extresorer del partit Luis Bárcenas– que pogués perjudicar alts càrrecs del PP per canviar-los per “amics”. D’altra banda, el cas de les mascaretes, trama de corrupció en la compra de mascaretes durant la pandèmia amb implicacions per presumptes comissions il·legals a l’exministre del PSOE José Luis Ábalos, el seu assessor Koldo García i l’empresari Víctor de Aldama.
Els dos temes demostren que la corrupció pública no té color polític. Les dues corrupteles anaven darrere del diner fàcil. Kitchen i mascaretes han sortit a la llum pública gràcies als mitjans de comunicació via “filtratges” per interessos d’una banda i de l’altra. En els dos afers haurem d’esperar per treure’n l’aigua clara. Ara mateix en pot sortir més perjudicat el PSOE, al qual l’afecta la imatge del present, que no pas el PP, a qui l’afecta el seu passat. De tota manera, ni als uns ni als altres els convé remoure el judici del contrari arran de la proximitat de les eleccions del 17-M a Andalusia. Un cop més estan sortint els drapets al sol de les dues Espanyes corruptes. L’Espanya dels anuncis de controls anticorrupció –Rajoy i Sánchez n’han fet– segueix facilitant posar la mà al calaix. Els fets desacrediten tota una classe política. Com desacredita una mica més la monarquia, aquesta setmana, l’aplaudiment a l’emèrit a l’exili en una plaça de braus espanyola. Tot plegat fa més mal que bé en els que creuen possible una regeneració de l’Estat.