Un altre atac al català que clama resposta |
L’ofensiva sistemàtica per reduir la presència del català en tots els àmbits de la vida social i política no descansa. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) acaba d’ordenar l’execució de la sentència que ell mateix va dictar al setembre anul·lant part del decret de la Generalitat del 2024 que blindava el català com a llengua vehicular de l’escola. La pressa amb què actua el TSJC per donar resposta a una petició d’Asamblea por una Escuela Bilingüe, sense ni esperar tan sols a la resolució de recursos interposats en instàncies superiors contra la seva anterior sentència, posa en evidència el mateix tribunal, alhora que es demostra –per si és que ens en calen més proves–la necessitat de disposar d’un estat propi que protegeixi de manera efectiva la llengua, el seu ús, reconeixement i implantació en la totalitat de l’espai públic.
En un context com l’actual d’emergència lingüística i de persecució creixent de la llengua en tots els territoris de parla catalana –des de la Catalunya del Nord fins al País Valencià i les Balears, amb l’estratègia conjunta aquí de PP i Vox–, cal reaccionar i no acceptar de manera resignada un nou torpede a la línia de flotació del país. Perquè ningú dubta que és atacant el català que s’ataca el cor de la cultura i la identitat singular catalanes. En aquest sentit, cal exigir a la Generalitat la màxima fermesa contra sentències que impliquen una reculada de la llengua pròpia, en un àmbit, a més, clau per a la seva supervivència com és el de l’ensenyament. Tot i que des del Departament d’Educació han assegurat que la resolució del TSJC contra el decret aprovat pel govern d’Aragonès no tindrà conseqüències a les aules, el mateix president Illa es va comprometre ahir a defensar el català i l’escola catalana “fins al final”. També el conseller de Política Lingüística ha informat que els serveis jurídics de la Generalitat estan estudiant una resposta a la sentència del TSJC. Cal esperar que la reacció estigui a l’alçada de l’embat i del que ens hi juguem com a país. No fer-ho, minimitzar el desafiament i permetre que es continuïn trepitjant línies vermelles i avalant passivament el retrocés de la llengua seria d’una gravíssima irresponsabilitat.