El sensellarisme és una de les expressions més crues del fracàs col·lectiu. No és una anècdota ni una fatalitat inevitable: és el resultat d’un sistema que expulsa, d’unes institucions que sovint arriben tard i d’una societat que, massa vegades, mira cap a una altra banda. Viure al carrer mata lentament, erosionant la salut i la identitat. El cas de Badalona no és excepcional, però sí revelador. Cinc persones mortes en tres mesos no és una xifra: és un recordatori dolorós d’històries de pèrdues acumulades. Quan des de les institucions es........

© El Punt Avui