Reduir el consum al futur energètic |
Temps convulsos, els actuals, amb l’amenaça de noves restriccions en el subministrament de recursos energètics, arran del conflicte bèl·lic al Pròxim Orient, que ens recuperen dels racons de la memòria crisis pretèrites com les del petroli del 1973 i el 1979. I això s’esdevé en un context en què, com ha assenyalat recentment l’Agència Internacional de l’Energia (AIE), el món, com més va, més assedegat d’energia, amb consums com els de l’univers digital, que s’estima que seran colossals en pocs anys. Immers com es troba el món en una transició cap a les energies netes neutrals en emissions de CO2, que ha de superar d’una vegada els combustibles fòssils que tant contribueixen a l’escalfament global, és del tot escaient plantejar si convé acompanyar aquest canvi tecnològic en la generació d’energia de mesures per estalviar-ne la despesa, i evitar així que per a tot l’univers renovable, amb l’eòlica i la solar al capdavant, tot plegat hagi consistit a ser un simple substitut tecnològic dels recursos fòssils. Així mateix, el creixement de les renovables pot estar condicionat a la disponibilitat dels materials crítics indispensables per al seu funcionament i a l’impacte que suposa la seva implantació al territori.
A l’altra banda d’aquest debat hi ha els que alerten que en moments com els actuals, en què acabem de superar l’era fòssil, l’expansió de les renovables per electrificar tots els usos energètics no ha d’estar sotmesa a restriccions que puguin posar en qüestió l’assoliment dels objectius d’emissions que han de culminar l’any 2050. Amb tot, en parlar de reducció i estalvi d’energia, no hem de perdre de vista que, amb una visió transversal, hom pot incidir en qualsevol àmbit: promoure la circularitat, tant a l’agricultura com a la indústria; frenar l’expansió urbanística, o accelerar transformacions de gran impacte com ara canviar calderes de gas per bombes de calor i que el vehicle elèctric s’ensenyoreixi definitivament de la mobilitat futura. En tot cas, per trobar un balanç que pugui ser satisfactori i no comprometi els objectius a assolir, caldrà eixamplar els espais de governança, ja que estem parlant d’un bé comú.