La potència de 16 milions de persones |
Els Països Catalans viuen avui una realitat demogràfica que transforma profundament el seu present i en condiciona el futur. L’augment sostingut de la població fins a assolir gairebé els 16 milions d’habitants no és només una dada quantitativa; és, sobretot, una oportunitat col·lectiva de gran abast. Una comunitat humana d’aquesta dimensió té la capacitat d’esdevenir un actor rellevant, amb prou força per fer-se escoltar davant dels estats que la fragmenten administrativament i davant de les institucions europees que sovint en desconeixen la complexitat. En aquest escenari, la llengua esdevé el veritable fil conductor. És el que ens uneix més enllà de fronteres imposades, el que dona sentit a una identitat compartida. En definitiva, el que crea una nació de 16 milions de persones. Tanmateix, també és l’element que massa sovint es veu sotmès a pressions polítiques i culturals que pretenen afeblir-lo o convertir-lo en motiu de divisió. Vivim condicionats per les estructures dels estats espanyol i francès, que limiten la capacitat de desenvolupament d’aquesta comunitat lingüística i cultural. I pels interessos dels partits. Les polítiques uniformitzadores, la manca de reconeixement ple i les restriccions institucionals dificulten la normalització del català en tots els àmbits. Davant d’això, una població de 16 milions té el potencial de situar la llengua i la cultura al centre del debat polític europeu. Però el primer pas per aconseguir-ho és creure’ns els Països Catalans, un concepte lax per a la majoria. Però si partim de la renúncia, la partida està perduda.
Aquest creixement demogràfic també comporta un potencial econòmic considerable. Un mercat ampli, divers i dinàmic que pot esdevenir motor d’innovació, producció i projecció internacional. Però aquest mateix creixement posa en evidència mancances estructurals: serveis tensionats, infraestructures insuficients, una població envellida i desigualtats socials o d’integració. El creixement demogràfic, a més, accentua el desequilibri amb grans àrees metropolitanes saturades i zones despoblades. Creixement implica oportunitats, però també riscos que s’han de calibrar.