La negativa reiterada sobre el Prat |
El de la carta magna com a manament suprem sol ser l’argument més recurrent, i mastegat, de l’Estat espanyol a l’hora de mirar d’arrencar, de soca-rel, qualsevol aspiració que pugui tenir Catalunya com a subjecte polític per aconseguir un avanç en termes de sobirania. I, ara, l’encarregat de recordar-nos això ha estat el president d’Aena, el socialista Maurici Lucena, davant la voluntat de la Generalitat de participar en la gestió de l’aeroport del Prat. A banda d’un cop de porta a una reclamació històrica, les paraules de Lucena suposen una desautorització política insòlita, i en tota regla, a tot un president de la Generalitat, el també socialista Salvador Illa, després que aquest anunciés un acord polític “imminent”, volem creure que entre governs, perquè l’administració catalana pogués participar d’alguna manera, i havent-hi el PSC pel mig ja s’entenia que subsidiària, en la governança de la infraestructura aeroportuària. Però un cop més, i ja en són uns quants, la resposta a aquest clam haurà estat un “no, però gràcies” emparant-se en el que dèiem, en el formalisme legal, i sense entrar en el debat de fons de què suposaria per a l’aeroport barceloní poder ser tutelat des de la proximitat.
La de la participar en la gestió del Prat, sigui amb la fórmula que sigui, és una demanda que té un amplíssim consens entre la classe política i econòmica del país, circumstància que ha quedat acreditada en no pocs actes o manifestos que han aconseguit reunir entitats o partits de diversa naturalesa o corrent. Però el president d’Aena sap perfectament que la cosa, en realitat, no va de l’encaix de la proposta a una Constitució que no és un corpus normatiu petri que no es pugui canviar, sinó de cedir capacitat de poder, i real, a la Generalitat sobre una infraestructura clau i que està en un moment transcendental ara que està a un pas d’arribar al límit de la seva capacitat operativa. I, davant això, i la negativa constant, fora bo que els partits amb capacitat de decisió al Congrés s’oblidessin per una estona d’alimentar només el relat propi, llegissin l’oportunitat i anessin a l’una per assolir aquest propòsit, diguin el que diguin els Lucena de torn.