Esperança i cautela en l’era post Orbán |
L’esperança de canvi ha arribat a Hongria –i, amb ella, a la resta de la Unió Europea (UE)– amb l’aclaparadora victòria de l’opositor Péter Magyar i el seu partit, Tisza, en les eleccions legislatives de diumenge, que han posat fi a setze anys de govern ininterromput del partit Fidesz, de Viktor Orbán, líder proper al Kremlin i màxim exponent del trumpisme a Europa. Amb un resultat inapel·lable (més de dos terços dels diputats del Parlament, amb una participació del 79,5%), la de Magyar és una victòria contundent i meritòria que reflecteix el desig de l’electorat de girar full i que capacita el futur govern per revertir moltes de les lleis antidemocràtiques aprovades pel Fidesz –com ara les que retallen la independència judicial, de les universitats o els mitjans de comunicació– i desmantellar el sistema clientelista creat per Orbán per afavorir els seus fidels en les licitacions públiques. Un seguit de reformes que, si s’apliquessin, permetrien a Hongria sortir del seu actual marc il·liberal i autocràtic i recuperar els fons europeus que Brussel·les manté bloquejats en resposta a les violacions de l’estat de dret.
No és d’estranyar, doncs, l’eufòria amb què les institucions europees han rebut la derrota d’Orbán, cavall de Troia de Putin a la UE i, en conseqüència, sabotejador de totes les iniciatives d’ajuda a Ucraïna i de sanció a Rússia, de la qual Hongria obté la seva energia. En aquest sentit, la caiguda d’un referent de la ultradreta alineat amb Moscou i l’arribada al seu lloc d’un líder proeuropeu i pro OTAN hauria de servir als Vint-i-set per reforçar la cohesió interna, especialment en la política exterior. Amb tot, caldrà esperar a veure els primers passos de la nova administració i comprovar la dificultat de portar a terme la promesa de canvi en un país en què les institucions han estat tants anys sotmeses al ferri control d’Orbán i el seu cercle. Caldrà observar també les decisions respecte a l’economia i a àmbits sensibles com ara la immigració o els drets del col·lectiu LGBTIQ+. Si bé és cert que Magyar prové de les files del Fidesz, que pot ser qualificat de conservador moderat, i que el seu partit forma part del Grup Popular Europeu, el mandat de canvi rebut de les urnes és inequívoc.