El moment (agre)dolç de la música catalana |
El gran tenor Josep Carreras, un dels noms amb més projecció internacional de la música catalana durant el darrer mig segle, va dir dimecres a l’Auditori de Girona, quan hi va rebre el guardó 440 d’Honor a la gala dels premis Enderrock de música clàssica i jazz, que li feia “molt de goig comprovar que la música catalana és viva i que creix”. Ho deia després d’haver pogut comprovar en directe, des de la primera fila de la sala de cambra de l’Auditori, que hi ha molt de talent en aquest país, tant a la música clàssica i contemporània com al jazz i altres gèneres limítrofes: talent de totes les edats, com es va poder veure entre els premiats, entre els quals hi havia veterans molt actius com ara Artur Blasco (Enderrock d’Honor), Ignasi Terraza (440 a la trajectòria), Feliu Gasull (millor disc de clàssica) i Elisabet Raspall (millor disc de jazz per votació popular), però també joves músics que arriben amb molta força com ara Raquel García Tomás (440 a la millor compositora), Lluís Cabot (premi Joan Trayter al millor productor) i altres com ara Irene Reig, Eddie Mejía, Carles Pachón i Berta Brull, Èlia Blasco, Laura Farré Rozada i els joves músics que formen part de la Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya, que ja té sis Enderrock.
Molt de talent i molts discos publicats a Catalunya cada any –uns 200 de jazz, un centenar de clàssica i, en conjunt, més de 2.000 referències entre discos físics i digitals de qualsevol estil–, però no tot són flors i violes, premis i xifres impactants, en el sector de la música. Ho va constatar, per exemple, Raquel García Tomàs (Barcelona, 1984) quan va recordar que no tots els compositors de música clàssica són morts i que n’hi ha de vius i molt bons a la seva generació, però que no tots tenen prou feina, ni estabilitat econòmica. Centres d’estudis superiors com ara l’Esmuc –que a la mateixa gala va rebre un reconeixement pels seus 25 anys d’història– i el Taller de Músics han creat en les darreres dècades algunes de les generacions de músics més ben formades d’aquest país, però ser músic és encara aquí un ofici de risc o una invitació a anar-se’n a l’estranger per trobar països on es valora i es dona més suport a la música, no només amb premis.