El 7 de maig de 1824, al Teatre de la Cort Imperial de Viena, el públic assistia a un moment que acabaria marcant la història de la música. Aquell vespre s’estrenava la Novena simfonia de Ludwig van Beethoven, una obra monumental que, dos segles després, continua essent un símbol cultural d’Europa. L’impacte fou immediat: no només per la seva grandiositat sonora, sinó per la incorporació inèdita de veus humanes en una simfonia, culminant amb l’Oda a l’alegria, basada en un poema de Friedrich Schiller. Aquella estrena, però, té un component gairebé llegendari. Beethoven, completament sord, dirigia l’obra sense poder sentir ni una sola nota. Quan la simfonia va acabar, el públic esclatà en aplaudiments, però ell continuava d’esquena, aliè a l’ovació. Una de les solistes el va fer girar perquè pogués veure l’entusiasme del públic.

La Novena no només és una........

© El Punt Avui