Distopies inquietants |
Els humans som aficionats a imaginar distopies, futurs diferents del nostre present, habitualment molt pitjors, i així s’ha reflectit en una miríada de novel·les, pel·lícules i sèries que ens mostren mons que, en el fons, són un mirall incòmode de l’actualitat, perquè en tots trobem alguna realitat existent en la nostra que es mostra magnificada.
Un dels primers llibres d’aquesta mena que vaig llegir, quan tenia 15 anys, va ser Un món feliç, novel·la d’Aldous Huxley, manllevada de la biblioteca del meu pare. Publicada el 1932, dibuixa una societat aparentment perfecta, sense dolor, sostinguda sobre la manipulació genètica, l’esport com a entreteniment de masses, la divisió en castes i el consum constant. La felicitat és obligatòria i pensar o sentir diferent esdevé un problema. El consumisme actual i l’obligació de mostrar-se a les xarxes en un estat de felicitat........