Papers de casa, pàgines d’història |
Fa molt més de 150 anys que a l’Oliveta –avui sota les aigües del pantà de Boadella– i al mas Guardià maten el porc. “Matar el porc deu ser gairebé tan vell com l’anar a peu o com el pastar, sortosament. El temps ha estat benigne amb els papers de casa nostra, i els avantpassats tingueren cura de deixar-nos constància escrita del que varen fer”.
Així s’expliquen els autors d’una modesta però suggestiva publicació familiar, que reprodueix, per commemorar més de cent cinquanta anys de continuïtat, les llistes de les despeses de la matança i de les botifarres que Tomàs Puig i Puig redactava, en català, amb lletra menuda i clara el 1828, 1829, 1830, 1831, 1832, 1833… Hi trobem, per exemple: “Gastos del tocino de 1829, en 9 febrer. Ha pesat 59 lliures. Sagí comprat: 8 pts. Matador: 2 pts. Mocadera: 2 pts. Sal (1 cortà 6 picotins): 6 pts. Esmolar: 3 rals. Espècies: 4 pts. Budells, 8 canes a 3 rals i 6 cèntims. Taronges (18): 1 ral i 3 cèntims. Ous (8): 1 ral i 3 cèntims.” I vet aquí què en treu, del porc: “Llonganisses picantes: 9.” (Amb un afegitó: “en 16 març n’he trobades 8, en falta una”. Potser algú se le va menjar d’amagat?…) “Llonganisses dolces: 13. Botifarres dolces: 16. Ídem picantes: 6. Íd. cuites picantes: 12. Íd. cuites de ventresca: 20. Íd. d’ous: 10. Íd. de sang grosses: 12. Íd. petites: 5. Íd. de menjar amb faves: 2. Llengua: 1”.
Més endavant llegim: “Dia 6 febrer 1832, se han mort dos tocinos; lo un ha fet 58 lliures poc més o menys, i l’altre 54 lliures, que se ha partit ab lo masover”. Cal aclarir que una lliura carnissera equivalia a 1.200 grams, una cana a 8 pams i un cortà (o quartà) a 12 picotins o 18,08 litres.
Tomàs Puig i Puig, el propietari, era advocat i polític. Fou capità de sometents, viatjà per Europa i el 1808 es posà al servei de la causa francesa: exercí els càrrecs de corregidor de Figueres i Girona i de president de la cort d’apel·lació de Barcelona. S’exilià a Montpeller, tornà a Catalunya i, diu l’Enciclopèdia, “adreçà als caps francesos plans revolucionaris d’organització política de Catalunya fins al punt que cal atribuir-li la iniciativa de l’assaig catalanista del 1810. En els seus reports sobre Catalunya i la defensa de la llengua hom troba les característiques clàssiques del nacionalisme català”.
El que no diu l’Enciclopèdia és que entre tot el que deixà escrit aquest personatge singular hi ha els noms, les adreces i els comentaris que li mereixien les senyoretes entretingudes que va conèixer a París i a Londres els anys 1804 i 1805… Tampoc no diu, és clar, que Tomàs Puig fou succeït per generacions de filles úniques, una tradició que no s’ha trencat fins fa poc; les pubilles no han conservat el nom, però sí –i per molts anys– les bones receptes de les botifarres, confiades oralment, des de fa un segle i mig, de mare a filla.