La pluja com a utopia
Ens estem eixarreint. I no tan sols físicament, per culpa del clima. O potser sí, aneu a saber. Sembla com si s’apoderés de la societat –no solament de l’Estat– una “africanització” negativa, i dic negativa perquè l’africanisme deu ser positiu a l’Àfrica. Hauria de ploure, i no un dia, sinó molts. Hauria de ploure a l’europea.
Si fóssim un país plujós seríem més rics. Els països implacablement assolellats només són rics si tenen petroli, però tot i així qui és ric és l’Estat, o més exactament els qui manen, i les companyies implicades en el negoci: el poble continua essent pobre sota el sol. En els països plujosos, en canvi, hi ha un benestar més repartit, un “estar bé” que no es limita al camp material, sinó que inclou la........
