El meu germà ha estat a Andalusia, i en tornar em diu que li ha resultat molt difícil menjar olives. Almenys, les típiques olives sevillanes, verdes i amb pinyol. L’ha desconcertat aquesta absència a la majoria de bars… de la mateixa manera que l’ha desconcertat que l’aigua mineral que normalment li servien a Andalusia era catalana.

El fet que es facin quilòmetres i quilòmetres veient oliveres no garanteix, doncs, que es puguin menjar les olives que a Barcelona –on no hi ha oliveres– són a l’abast de tothom. És un fenomen que es produeix també en d’altres productes, qui sap si per costums peculiars o pels misteris del que se’n diu la comercialització.

El cas de l’aigua és digne de consideració. Temps endarrere, el consum d’aigua mineral era........

© El Punt Avui