Ball de màscares, 1798 |
Ahir parlava de disfresses i, en fer una referència a “la moral i els bons costums”, se m’acudí de fullejar el llibre Un siglo de baile en Barcelona, d’Aureli Capmany. S’hi troben documents molt significatius, alguns dels quals reproduiré fragmentàriament en castellà, perquè la redacció és intraduïblement pintoresca.
Hi ha una “instrucció” del govern per a la concurrència als balls de màscares de l’any 1798, després d’haver demanat al rei el permís “para que se den algunos Bayles públicos de Máscaras en las Carnestolendas del presente año, a fin de facilitar con su total producto la manutención de tantos Pobres, que por las actuales ocurrencias se ven reducidos al más infeliz estado de miseria”. Vet aquí una disfressa típica del divertiment dels rics: la beneficència. Diu la nota oficial que ja és molt gran el nombre dels qui es presenten demanant “el diario sustento” i hi afegeix, agafeu-vos fort, “cuyos brazos se destinan a la utilidad y adorno de la Patria que los alimenta”.
No entenc gens això del “adorno”, però en canvi el que segueix queda molt clar: “considerant-se insuficients tots els auxilis que la més sàvia providència ha practicat fins ara”… s’acudeix al ball de carnaval per a posar remei a la pobresa “amb el patronal desvelo del gobierno”. És a dir, el fracàs social és apedaçar amb un èxit de la societat.
D’una societat, que hom avisa perquè “los amos instruyan bien a los Criados de que mientras los aguardan no ocasionen disturbios; no se descompongan, no digan palabras a Máscara alguna á no ser preguntados, que respeten a cualquier Ministro de Justicia o Soldado aunque estuviese solo; que cada Cochero se mantenga sin separarse de su caxa; que no canten ni voceen, impidiendo el ser oídos quando los llaman sus dueños, pues la pena menor que puede imponérseles por inquietos, perturbadores e insolentes es la de cárcel”.
Les restriccions imposades als assistents al ball són moltes i molt detallades, i a la vegada ambigües: quines són les “extrañezas particulares que incomoden el concurso”? Hi ha una decisió sensacional per tal d’evitar “las resultas” que en d’altres ocasions han produït els discursos satírics de les màscares, “se prohiven aun los más indiferentes”. Muts i a la gàbia, doncs, “pues de este modo no habrá motivo para que ninguno se resienta de las palabras de otro”. Oh, i tant! Prohibeix també l’ús de joies, rellotges i objectes de valor, perquè es poden perdre, i vestir roba massa bona perquè es pot embrutar. Ja només falta que, per a evitar que algú sigui trepitjat, en aquest ball es prohibeixi ballar…
Una nota curiosa: es prohibeixen tota mena de capes i mantes, llevat de “la Mantilla terciada a la valenciana, Rebosillo a la mallorquina o Capucha a la catalana, como vayan según el uso de dichos países”. Ves per on, l’article XI d’una Instrucció del govern reconeix, el 1798, per la via indumentària, la identitat dels Països Catalans.