A Castelló |
El 25 d’abril és, al País Valencià, l’equivalent del nostre Onze de Setembre, perquè la batalla d’Almansa del 25 d’abril del 1706 acabà no tan sols amb una derrota bèl·lica, sinó que “començà” el període de progressiva pèrdua de llibertats del País València. És una data que ha aplegat cada any els valencians que es resisteixen a la provincianització.
Enguany, la commemoració coincideix amb una altra, més “positiva”, per dir-ho així: el cinquantè aniversari de l’aprovació de les normes del català escrit acordades, pels escriptors valencians a Castelló de la Plana el 1932.
Per això s’ha triat Castelló per celebrar-hi la cita anual; ja fa dies que s’hi estan fent una sèrie d’actes culturals molt diversos, i l’aniversari culminarà el dia 24, amb el cinquè Aplec d’Estudiants del País València i, especialment, el dia 25, a la plaça de bous, on Lluís Llach oferirà un concert amb la Banda Municipal de Castelló i Joan Fuster parlarà sobre la situació actual en aquell País.
De Catalunya estant hem de saber valorar –avui més que mai– la importància de les Normes aprovades fa cinquanta anys a Castelló, que d’una banda significaven la incorporació al valencià de la normativa ortogràfica general de la llengua catalana –amb petites i naturals variants–, i de l’altra, l’existència d’un sentiment d’unitat i la lúcida visió que de la seva responsabilitat cultural i cívica van demostrar notables personalitats i institucions representatives del País Valencià.
Com ha escrit, convidant-nos a anar-hi, Acció Cultural del País Valencià, “amb aquelles normes del 1932 s’ha escrit el valencià durant mig segle, sovint enmig de dificultats, derivades de la penosa situació d’opressió de la nostra llengua i de la nostra cultura, i d’una sèrie de causes polítiques. Aquesta supervivència és plena de significació i de continguts exemplars”. És així, efectivament, i serà just que en celebrar el cinquantenari es faci també un homenatge al professor Sanchis Guarner, que morí l’any passat encara en plena lluita per la definició de la identitat col·lectiva.
Recollint la iniciativa valenciana, la Crida a la Solidaritat –el grup d’entitats que s’ha mostrat tan actiu a Catalunya en defensa de la llengua, la cultura i la nació– convoca la gent del Principat a acudir a Castelló per compartir la fermesa dels valencians; es calcula que una seixantena d’autocars arribaran a Castelló diumenge al matí, en una manifestació d’afirmació contra la bàrbara negativa que es fa de la unitat lingüística i cultural del Països Catalans. “Sí al País Valencià”, “Sí a la unitat de la llengua”, no són pas eslògans utopistes, sinó un clam irrebatible en defensa d’uns fets evidents i d’uns drets legítims. “Bon viatge per als guerrers / que al seu poble són fidels…”