Això de Ponderosa rima amb formosa, airosa i tots els superlatius que es puguin associar a l’imaginari d’un paradís somiat, una terra generosa com una mare, poderosa com una roca, amorosa com una casa. Qui sigui que va posar aquest nom superlatiu, quasi heroic, de reminiscència cinematogràfica, a l’última explotació agrària de la ciutat de Barcelona va encertar de ple. El lloc mereix tots els elogis i, fins i tot, una crònica periodística en forma de toc d’alerta pel seu futur.
Es podria fer servir també el terme miraculosa per definir aquesta extensió de vuit hectàrees d’horta del barri barceloní de Vallbona on el verd comestible hi creix generós en totes les seves formes i textures, malgrat els cotxes i més cotxes i l’afany depredador del ciment i l’asfalt, sempre en constant expansió. Perviu, la........