Hi ha la política i després hi ha la gent. Hi ha el laberint i després hi ha el camí del mig, el d’anar de dret a barraca. Allí on no arriba la política, ho fa la gent, aquesta gent que quan s’hi posa pren consciència del poder que té i l’exerceix convençuda que no hi ha arma més poderosa que la que es construeix unint voluntats, empenyent en la mateixa direcció.
Això és el que passa dos dimarts de cada mes davant l’edifici del número 43 de Via Laietana. És la prefectura de la policia espanyola a Barcelona, a l’entorn de la qual papalloneja la política amb les seves declaracions d’intencions, les propostes de fer o desfer, les allargues, el tu dius i jo et responc, els càlculs partidistes, les sumes i restes de vots, l’anar passant, i davant de la qual es planten quinzenalment desenes de persones amb un........