Viure són obligacions, una d’aquestes és menjar. La premissa és clara; alimentar-se o morir. Tot i entrar en una nova dimensió, des de demà, en Ramon Arnó, i la seva dona, la Pili, seguiran encadenats a aquesta mateixa obligació d’ingerir matí, tarda i nit aliments. Ho han de fer, si més no, en la justa mesura que els permeti disposar de l’energia suficient per seguir connectats a un món que a partir d’ara no els demanarà més obligacions que les que vulguin tenir amb si mateixos.
És amb aquesta idea que en Ramon contempla la porta que se li obre a partir de demà, primer dia d’agost, quan de la mateixa manera que milers de ciutadans començarà vacances, però amb la gran diferència que les seves seran llarguíssimes i no tindran data de caducitat. Vet aquí un nou període vital que, com insisteix una i altra vegada,........