El bec del martell percussor que aquests dies comença a trepanar l’asfalt al xamfrà del carrer Aragó amb Bruc té una imponent forma fàl·lica, fins i tot excessiva si del que es tracta és de deixar anar la imaginació i creure que a les màquines no els queda gaire perquè acabin tenint coneixement i desig, s’aparellin i procreïn.
Però no va de sexe aquesta crònica, i per centrar el tema el que cal és tornar a la duresa de l’asfalt escrostonat i a les llambordes que comencen a aflorar després que el gran perpal mecànic hagi fet saltar el revestiment de la pell grisa de l’Eixample de Barcelona. El lloc és davant mateix de l’edifici que conté la seu del districte i el propòsit de l’obra és ampliar les voreres, eliminant aparcaments, i que el vianant guanyi espai al cotxe.
No, Ada Colau no s’ha repensat la........