Canteu, canteu, sibil·les

Una vegada a l’any, la pesada porta del temps, misteri intransitable per als humans, s’obre per tal que l’antigor desfili entre els mortals amb l’anunci d’un terrible adveniment futur, una profecia de tots els mals que s’han d’abatre impecablement sobre aquest món condemnant aquells que en vida no hauran fayt servisi.

És de nit i és una dona, poderosa, admirada, i també temuda, una dona en un món d’homes, la qui ve a revelar un coneixement antiquíssim, transmès any a any, de boca a orella, d’un primer escrit primitiu al llibre immortalitzat en una impremta, és una dona la que permet transportar fins als temps moderns el ressò llunyà, fosc, sorgit als intestins de la cova, allí on l’oracle va manifestar-se.

El misteri es fa missatge als vius a través d’una veu d’àngel, un esperit pur que anuncia un infern,........

© El Punt Avui