Antoni Domènech i Salomó, Marquès: mestre i mestre de mestres |
El senyor Antoni Domènech i l’escola L’Aulet de Celrà
Aulet és una paraula que prové del llatí i que significa petit bosc d’alzines. Ho aprenc després de saber de la commemoració que es va fer el dissabte 25 d’abril del cinquantenari de l’escola L’Aulet de Celrà i del paper que hi va tenir un mestre que ha deixat una gran petjada en la societat gironina, el senyor Antoni Domènech i Roca (Girona, 28 de novembre del 1934). El senyor Domènech ha tingut un gran pes a Girona des de posicions sempre molt discretes, tot i que va estar al darrere de grans iniciatives, com per exemple la fundació de la llibreria Les Voltes, on s’hi va involucrar engrescat per l’arquitecte Joan Bosch Agustí, ja traspassat, que hi va sumar altres gironins, com Joan Gelada, Joan Boladeras i molts més socis. Però Antoni Domènech també va formar part activa del moviment escolta a casa nostra. Ell mateix, en una entrevista del 2009 amb Salvador Garcia-Arbós, explicava que Joan Bosch Agustí va ser el personatge clau perquè estudiava arquitectura a Barcelona i venia poc a Girona, però quan ho feia duia les notícies no oficials del que passava a la gran ciutat, bàsicament del món polític i religiós i del que ell anomenava “la miniresistència catalanista”, ja que es relacionava amb Jordi Pujol i Raimon Galí, amb mossèn Ballarín i amb Marta Mata. Per això Antoni Domènech es va involucrar a fons en el món de l’escoltisme gironí, tan ben organitzat que fins i tot l’Opus va venir a pescar-hi, i ho va fer. No va ser el seu cas, és clar. Mestre no ben bé per vocació, sinó perquè s’hi va trobar, va exercir a Salitja i va ser director de les escoles de Celrà i Eiximenis de Girona, l’antic Doña Carmen. Antoni Domènech també va ser tinent d’alcalde d’Educació i Cultura i de l’àrea de Joventut del primer govern municipal de Girona de la democràcia, amb Joaquim Nadal d’alcalde. Hi va estar quatre anys, i després va deixar-ho estar. “Quan vam entrar-hi érem políticament romàntics. La política es va començar a decantar cap a un model dur, que no feia per a mi, que venia de l’escoltisme i del moviment de mestres”, va explicar en aquella entrevista. No li va agradar la política de partit que s’imposava. “Al començament a l’Ajuntament m’hi trobava bé perquè trobava la col·laboració de tothom, per al teatre, per a la música, per a l’aula de natura.” Després, però, “la gent va deixar de col·laborar per amor a l’art i començava a treballar per cobrar”. També va fundar l’Ateneu Naturalista. Però sobretot ha estat mestre i pedagog innovador, i això tothom li ho reconeix.
He començant escrivint sobre l’escola L’Aulet de Celrà, i mai un nom tan ideal per a una escola, ja que es va edificar en uns terrenys del senyor Josep Cornellà i tenen un petit bosc d’alzines al pati. Me n’assabento per una comunicació de Dolors Bosch Agustí, artista ben activa, que m’explica que aquell projecte, que va dirigir Antoni Domènech, va ser tan apassionant que va portar des de Girona les seves dues filles a L’Aulet. Per què va ser tan important aquesta escola? Evidentment, pel que va fer però també per l’edifici singular que s’hi va construir, obra dels arquitectes Jordi Bosch Genover i Joan Tarrús Galter amb la col·laboració i complicitat de Narcís Comadira. Una distribució arquitectònica que ho va marcar tot i que, com recorda la Dolors i ho va fer a l’acte de commemoració l’Antoni Domènech, mereixeria ser recordada amb una placa, almenys. “La importància de la seva arquitectura apamada i pensada per ésser, en èpoques de dictadura franquista, una escola a favor de la democràcia”, m’explica la Dolors. De fet, va posar en contra molts funcionaris franquistes de l’època pel fet que, a més de tenir amplis espais i ben il·luminats, disposava d’un amfiteatre en què els alumnes ho discutien una mica tot, i, és clar,........