Ve de lluny i va llarg |
Tan bé que es va organitzar la comunicació de l’hospitalització del president Illa i la consegüent baixa laboral, i tan malament que s’ha fet ara quan li han donat l’alta mèdica i s’ha reincorporat. N’han volgut treure suc narratiu polític (relat) i l’han vessat. No tenia res a dir, com varen poder comprovar a l’entrevista del dimarts a la nit a la televisió pública i com varen intuir els teleespectadors, que li varen tornar a atorgar una de les audiències més baixes en entrevistes a presidents en prime time. Si ha delegat com diu que ha delegat, i les decisions les han pres els membres extraordinàriament competents del seu govern, ell no té res a dir ni a explicar sobre aquests dies i els múltiples caos que han regnat. Les explicacions les han de donar els que han pres les decisions. La resta, teatre. Un cop li vàrem sentir explicar, al president mateix, el procés de la malaltia que ens ha preocupat, no hi havia res més d’interès per al ciutadà. L’ofici d’Ariadna Oltra, que de tant burxar li va acabar insuflant sang a les venes i tonalitat en el discurs, va fer l’horeta mig passable. Però no és acceptable que, després del mes que hem viscut, el president torni per dir que tot ve de lluny i que no es pot arreglar en dos dies. Tot ve de lluny, d’acord, però volem saber nom a nom de què ve i de qui ve. I també volem saber (nom a nom, data a data i import a import) què s’ha de fer, qui ho ha de fer, quan s’ha de fer i de quants diners parlem.