Del juliol cap aquí, de l’aritmètica parlamentària que permetia respirar a Sánchez cap aquí, hem arribat on hem arribat. Recapitulem a data d’avui. Llei d’amnistia en tràmit al Senat. Parlaments en català al Congrés dels Diputats sense que els apaguin el micròfon. El ministre Albares pidolant oficialitat per al català a Europa. Comissions d’investigació que fins ara no es podien obrir per les mil i una putades que ens han fet i de les quals han girat full com si res, es diguin operació Catalunya o espionatge amb Pegasus. Traspàs integral teòric de Rodalies a completar en anys i panys. Observadors internacionals en les converses, també dites negociacions, i dels quals no sabem que hagin observat res fins avui. Tres taules de diàleg que no es reuneixen o es congelen perquè hi ha eleccions. Una promesa de refinançament que agafa tanda per al dia del judici final a la tarda. Dos grups parlamentaris “independentistes” a Madrid quan no en tocava cap pel nombre de diputats i reglament en mà. Aigua de la dessaladora de Sagunt si aquest estiu la sequera traspassa més límits dels que ja ha traspassat. I hem arribat on hem arribat perquè el PSOE, per mantenir-se en el poder de l’Estat, tant necessitava ERC com Junts. Votem el que votem el 12-M i afecti com afecti el govern de Catalunya i d’Espanya, és convenient que algú pensi un pla B per com ens hi posarem, ho tinguem com ho tinguem, quan tornin al 155.