Pedra fora de la mà |
Deia l’àvia Neus que pedra fora de la mà no saps mai on va a parar. No descartem que, amb tanta beneiteria de pressupostos, IRPF i altres herbes, no acabem amb un cop de roc (o dos o tres entrecreuats) que ens portin a celebrar un superdiumenge electoral el mes de juny o el darrer dia de maig, com ja diuen alguns dels que fan sumes i restes. Andaluses el mateix dia que les espanyoles i el mateix dia que les catalanes. Segurament és el somni humit de més d’un dels estrategs electorals del moment: descafeïnar del tot missatges, programes i campanya de les catalanes. Un altre èxit del girar full entrat sota tàlem a les nostres vides com Franco entrava sota tàlem a les catedrals. Ni IRPF. Ni Rodalies. Ni Hard Rock. Ni Quart Cinturó. Ni ampliació de l’aeroport. Ni llei d’amnistia. Ni traspassos d’immigració. Ni... ni... Que tot sigui que ve la dreta com a eix central i que se l’ha d’aturar. I que tot sigui, com a missatge a comprar, que només qui s’ha atrevit amb Donald Trump pot barrar una vegada més el pas a la dreta. Sánchez a totes les sopes. Si surt bé, oli en un llum. I si surt malament, allò que ja fa temps que se sospita: després de mi, el caos. Recordarem bé el que deia l’àvia Neus de la pedra fora de la mà i mirarem amb atenció cap on van els cops de roc divendres vinent 20 de març (s’ha de votar els pressupostos d’Illa) i el dimarts 7 d’abril (el darrer dia per convocar eleccions si volen que votem el 31 de maig).