El gos de dues cues |
Amb aquest nom, que és el resultat d’imaginar un animal mutant arran d’una catàstrofe nuclear, un grup d’activistes –que s’anomenen a ells mateixos passivistes– han optat per l’humor i la sàtira per fer front a l’autoritarisme de Viktor Orbán a Hongria, on diumenge vinent se celebren unes eleccions que li podrien fer perdre el poder que exerceix des de fa setze anys. El Partit Hongarès del Gos de Dues Cues (MKKP) també s’hi presenta, tot i que hi ha molts dubtes que pugui aconseguir representació parlamentària. El partit es va crear oficialment el 2014 i des de llavors, en totes les eleccions, ha obtingut entre 90.000 i 120.000 vots. Pot semblar una frivolitat i molt poca cosa, però el cas és que amb les subvencions que obté com a partit polític fa actuacions de millora urbana, des de pressionar per crear carrils bici fins a denunciar problemes en la gestió de deixalles o construir parades d’autobús. Donen suport a ONG, i l’any passat, quan es van prohibir marxes de l’orgull gai, van organitzar una contramanifestació, la Marxa Grisa, en què tothom anava vestit d’aquest color com a denúncia. Certament, utilitzen les bromes i l’humor, fent proclames en què prometen reduir el 20% els nivells de colesterol, augmentar un 30% l’alçada dels ciutadans i fer obligatòria a tot Europa la migdiada. Però el que volen aconseguir és molt seriós: posar en el punt de mira els discursos d’odi que utilitzen la ultradreta i la dreta, en un país tan conservador com Hongria. Fent campanya amb un autobús atrotinat, però amb molta creativitat, diuen que la política hongaresa es basa en el fet que els partits “es renyen els uns als altres”. “Nosaltres mirem de cridar l’atenció sobre els problemes d’aquesta manera, perquè la gent se’n rigui i no s’enfurismi. Abans de tenir un infart per desesperació, preferim fer coses belles, divertides i útils.” Un exemple real: una iniciativa per “endur-se” paper higiènic i tovalloles de la xarxa d’hotels de luxe que ha creat el gendre d’Orbán i entregar-ho després a hospitals, com a denúncia de la falta de recursos en els serveis públics.