Quan era jove em posaven molt nerviosa les victòries del Barça i les celebracions multitudinàries al carrer. Amb una arrogància només justificada per l’edat, pensava que no n’hi havia per a tant i que tanta alegria era un menyspreu a les qüestions realment importants (per a mi). “Segurament si es descobrís la cura del càncer no hi hauria tanta gent cridant, ni tants cotxes tocant el clàxon”, criticava amb certa altivesa. Tinguin en compte que jo era jove als anys noranta, quan Johan Cruyff va formar el Dream Team i,........

© El Punt Avui