Preguntes sobre la prioritat nacional |
Quan diem “primer els de casa”, ¿volem dir els que han nascut a casa o els que tenim a casa? En l’àpat de diumenge, només donem menjar als nascuts en el si de la família o també hi convidem la cuidadora dels pares, nascuda al Perú, o l’amic del fill que està d’Erasmus? A ells els deixem sense postres si hem fet curt amb el pastís i només el repartim entre la família estricta? Això vindria a ser el que plantegen alguns en vista de la impossibilitat de garantir els drets socials per a tothom. I el cas és que podem decidir deixar-los sense postres, però això no impedirà que els tinguem a casa, asseguts a la mateixa taula. I, per cert, a l’hora de les postres i de la sobretaula, com més siguem més riurem. Una idea que es podria traduir, amb optimisme nacional, així: com més siguem, més possibles catalanoparlants tindrem (i no ens en sobren). Ho dic perquè tenim mestres fent un esforç ingent i poc reconegut per integrar l’alumnat nouvingut i no els ajudarem gaire si apostem per la segregació de les seves famílies.
Segons el principi de prioritat nacional que volen imposar els de la ultradreta........