L’invisible |
Al vespre és quan, a l’obrir la finestra de la cuina, m’abraça una olor tan dolça que els meus ulls atribuïen a l’acàcia rosada, en el seu punt àlgid de florida, que sobresurt, com si volgués alliberar-se de la tanca de la guarderia, el pati de la qual tinc de vista privilegiada amb els patufets enjogassats, aliens al món hostil gràcies a l’acàcia protectora.........