La il·lustració del drac, que la seva autora Cristina Daura no ha pintat d’un verd llangardaix llefiscós sinó d’un blau barrufet que venen ganes d’amanyagar-lo, devorador de llibres, devia cridar l’atenció de la noia que em va demanar on m’havia comprat aquella bossa tote a punt per encabir-hi llibres. Amb un somriure amb el qual volia compensar la decepció que sempre comporta un no, em vaig excusar; era un obsequi i no li podia indicar cap parada. Penjat del braç, en el passeig matinal de Sant Jordi propi d’una estudiant i no d’una assalariada, el drac barrufet voleiava, sortint gairebé d’aquell marc blanc de tela, del mosaic hidràulic on l’havia encabit la il·lustradora. Em vaig trobar fent la mateixa demanda a la noia de la parada on ullava els títols de cobertes cridaneres que es repetien a cada taulell, els elegits del bombardeig mediàtic. Li demanava per la seva samarreta rosa gominola amb la frase “Sant Jordi is my Valentine” . Em va dir l’adreça web en què entre apòstrofs impresos en dessuadores de cotó ecològic hi ha declaracions d’amor per la llengua i el compromís militant fet emprenedoria. El decorat d’aquest dia és tan bonic que fins i tot la senyera de la plaça Catalunya de Girona sembla més alta i el seu oneig harmonitza amb la gentada que es fa seu el carrer amb l’esperit que la dibuixa la Pilarín Bayés. Vaig sucumbir, devorada per l’estètica del dia que, amb el sol de bandera, és sempre el millor dia de l’any.

© El Punt Avui