El maig del 2027, el mapa polític català pot capgirar-se com un mitjó. Si es confirma la irrupció en el món municipal d’Aliança Catalana, el partit d’Orriols deixarà de ser una moda passatgera a Ripoll i al Parlament per convertir-se en un actor que trenca les regles del joc establertes i travessa línies vermelles democràtiques. Amb capacitat real d’alterar majories i fer caure alcaldies històriques en mans de partits sistèmics que fins ara semblaven segures, sobretot en municipis petits i mitjans.

La seva força no rau tant en el volum absolut de vot com en la seva posició aritmètica. En molts ajuntaments, uns pocs regidors poden decidir governs. I aquí és on AC pot convertir-se en peça clau. No cal que guanyi. N’hi ha prou a entrar en consistoris amb prou força per desfer equilibris i condicionar pactes. Això afecta directament el PSC, l’espai postconvergent i ERC, que veuen com els seus bastions poden quedar exposats a una nova lògica molt més fragmentada i imprevisible. I sobretot, obligarà a recalcular fulls de ruta i costures ideològiques.

AC creix sobre el malestar. Capitalitza la........

© El Punt Avui