Algun dia, en una altra vida, aprendré japonès. Mentrestant, em conformo de rellegir l’Elogi de l’ombra, de Junichiro Tanizaki, per retrobar-hi el gust pels objectes que no brillen, i d’embadalir-me amb la senzillesa amb què encapsulen en una sola paraula fenòmens subtilíssims que, en qualsevol altra llengua, requeririen un munt d’excursos perifràstics. L’art d’estimar les nostres cicatrius, per........

© El Punt Avui