Som i serem el que votem (I) |
Recordaran que, durant la campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya del 12 de maig de 2024, un dels corrents més irreductibles de l’independentisme i del catalanisme va fer gala de l’abstenció. Segons defensaven, calia enviar un avís contundent als partits nacionalistes per la manera com havien gestionat el postprocés. El desencís era evident i es demanava una abstenció massiva com a mostra de protesta i d’enuig.
Ja aleshores aquella campanya em semblava profundament lesiva per als interessos del catalanisme polític. Costava d’entendre que alguns no veiessin que era, probablement, la millor operació imaginable per a l’unionisme. Perquè, mentre una part del vot nacionalista es quedava a casa, era evident que els seus adversaris sí que anirien a votar, i ho farien mobilitzats i convençuts.
Des d’aquell moment, una part del que ens està........